Hola, bon dia! Ja fa temps que em ronda aquesta idea pel cap, relacionar el moviment amb la música. Però primer voldria deixar constància de què existeix "El moviment musical": que és cadascuna de les parts en què es divideixen un nombre de formes i gèneres de la música instrumental des del S.XVII. Per exemple, "Les quatre estacions de Vivaldi" està composta per quatre concerts que a la vegada es divideixen en tres moviments cadascú. O siga, que es pot dir que la majestuaosa obra de Vivaldi està composta per 12 moviments.
No obstant això, com ho podríem relacionar? La música, l'art que relaciona el so amb els silèncis de manera fascinant, amb el moviment, un procés amb el què els elements canvien de posició o d'orientació en l'espai? La clau està en que la música ens produeix canvis de trajectòria del nostre cos. Mireu aquest vídeo:
Observem que uns nens estan ballant al compàs, o almenys es deixen dur per aquesta música instrumental. La música ens transmet unes sensacions que ens fan moure innatament. Sentim música i el nostre estat d'ànim canvia, ja siga per a bo o per a mal, i es produeix un canvi psicològic que fa que ho exterioritzem amb el propi cos. Depenent del tipus de persona, dels gustos de cadascú, de l'època, de la situació sentimental, etc... els gustos musicals varien en cada subjecte i s'exterioritzen de maneres diferents. Una música més extrovertida, dura, ràpida produirà en el cos moviments ràpids, àgils, agresius... ací la motivació juga un gran paper! En canvi una música més tranquila i lenta, on les instruments elèctrics no participen produirà en el cos més tranquilitat, serenitat...i ací hi juga la relaxació!
Com he dit, tot açò és molt subjectiu, pose un exemple: jo senc música Heavy i de vegades m'exita molt i em produeix nerviosisme i és el què realment m'agrada. Però de vegades em senc com enfadat amb la societat i aquesta és l'unica música que aconsegueix relaxar-me...
En conclusió, hi ha milers de tipus musicals i a cadascú els pot agradar un o altre, el cas és que siga el què siga, la música que ens agrada i ens motiva produirà moviments en el nostre cos. És curiós que un conjunt de sons coordinats que entren a la vegada pel sentit de l'oida faja que la posició del cos de l'ésser humà canvie.
La relación entre música y movimiento es apasionante, porque la música TAMBIÉN es una manifestación del cuerpo. No podría hablarse de concepciones utilitaria, vivencial y sociocultural de la música? Y si no, piensa en la tipología de Frank. Parece que cada una de las distintas formas de estar corporalmente en el mundo reclame una banda sonora distinta.
ResponEliminaMuy interesante Manu, de hecho siempre he pensado que la música que escucha una persona, personalmente creo, que esta muy relacionada con el estado de ánimo en el que te encuentres en ese momento. Pienso que la música sirve para expresar cosas que quizá sin ella no podríamos expresar y que aflora una serie de sentimientos que sin la música difícilmente podrías sacar hacia fuera.
ResponEliminaComo bien dice Victor, la música es la banda sonora de la vida, y en esta se necesitan distintos "tipos" de música que nos acompañarán a lo largo de nuestra vida según nuestra forma corporal de estar en el mundo.
Completament d'acod! La música ens aporta moltíssim i això hi ha que apreciar-ho.
Elimina